dijous, 12 de març del 2009
dimecres, 11 de març del 2009
dijous, 26 de febrer del 2009
dijous, 5 de febrer del 2009
dijous, 22 de gener del 2009
dimecres, 21 de gener del 2009
NADALA
Per damunt la neu, lleuger, dalt d'un trineu,
pels camps corro rabent, alegre i somrient;
fent dringar els cascabells com argentins joiells,
res bo no trobareu com viatjar dalt d'un trineu.
Ding, dang, dong! Ding, dang, dong!
Dringueu sens parar, anar en trineu
és divertit tant de dia com de nit!
Ding, dang, dong!Ding, dang, dong!
Dringueu sens parar,
i en la Nit d'aquest Nadal correrem tots al Portal!
Tot cobert de neu llevat del nostre cor,
per 'xò tots junts cantem la cançò del trineu,
i voli la il·lusió amb aquesta cançó
i així de molt bon grat s'afermi la nostra amistat.
Ding, dang, dong!...
dilluns, 19 de gener del 2009
ARQUITECTURA ROMANA
L'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana. Es caracteritza per la diversificació de les seves construccions i la grandiositat dels espais interiors. La seva solidesa ha permès que moltes d'elles perdurin fins als nostres dies. L'organització de l'imperi romà va normalitzar les tècniques constructives de manera que es poden veure construccions molt semblants a milers de quilòmetres enllaçades, sovint, per les vies romanes.
COLISEU DE ROMA
El Colosseu, Coliseu (en llatí Colosseum, en italià Colosseo), conegut originalment com l'Amfiteatre Flavi (Amphitheatrum Flavium), és el gran amfiteatre de Roma. Amb capacitat per a 50.000 espectadors asseguts, era usat antigament per a combats entre gladiadors, baralles d'animals i altres espectacles.
Michael Faraday
Michael Faraday (1791-1867) va ser un científic (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme. Fill d'un ferrer va rebre escassa formació acadèmica, entrant als 14 anys a treballar d'aprenent amb un enquadernador de Londres. Durant els 7 anys que va passar allí va llegir llibres de temes científics i va realitzar experiments en el camp de l'electricitat, desenvolupant un agut interès per la ciència que ja no l'abandonaria.
L'any 1812 va assistir a una sèrie de conferències impartides pel físic Humphry Davy i va enviar a aquest les notes que va prendre en aquestes conferències juntament amb una petició d'ocupació. Davy el va contractar com a ajudant en el seu laboratori químic de la Royal Institution i el 1813 el va dur a un llarg viatge per Europa. En una societat classista com l'anglesa de finals del segle XIX Faraday no va ser considerat com un cavaller.
Faraday va realitzar importants contribucions en el camp de la electricitat. El 1821, després que el químic danès Oersted descobrís la relació entre corrents elèctrics i camps magnètics, Faraday va construir dos aparells per a produir el que va anomenar rotació electromagnètica, en realitat, un motor elèctric. Deu anys més tard, el 1831, va començar els seus més famosos experiments amb què va descobrir la inducció electromagnètica, experiments que encara avui dia són la base de la moderna tecnologia electromagnètica. Treballant amb l'electricitat estàtica, va demostrar que la càrrega elèctrica s'acumula a l'exterior dels conductors elèctrics carregats, amb independència del que pugui haver en el seu interior. Aquest efecte s'empra en el dispositiu denominat gàbia de Faraday.
Sota la direcció de Davy va realitzar les seves primeres investigacions en el camp de la química. Un estudi sobre el clor el va dur al descobriment de dos nous clorurs de carboni. També va descobrir el benzè; va investigar noves varietats de vidre òptic i va dur a terme amb èxit una sèrie d'experiments de liqüefacció de gasos comuns.
Faraday va entrar a la Royal Society de Londres el 1824 i a l'any següent fou anomenat director del laboratori de la Royal Institution. El 1833 va succeir a Davy com a professor de química en aquesta institució. Dos anys més tard li va ser concedida una pensió vitalícia de 300 lliures anuals.
En reconeixement a les seves importants contribucions, la unitat de capacitància elèctrica es denomina faraday, que a la física, el faraday és una unitat de la càrrega elèctrica; un faraday és igual a la càrrega de 6.02 electrons del × 1023 (un talp). El culombio de la unitat del SI ha substituït al faraday; un faraday és equivalent a 96485.3415 culombios. Calculen al faraday usat en càlculs referent a electròlisis, com altres reactiu en talps.
diumenge, 18 de gener del 2009
Isaac Newton
Sir Isaac Newton (25 de desembre de 1642 - 20 de març de 1727) va ser un físic, matemàtic, i filòsof anglès.
Newton és l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), on descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, (lleis de la inèrcia), base de la mecànica clàssica. Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la Terra, i del cel. Newton també creà un model matemàtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes. Volia també ampliar les seves lleis argumentant que les òrbites (com les dels estels amb cua) no eren solament el·líptiques sinó que també podien ser hiperbòliques i parabòliques. Newton també demostrà que la llum blanca està composta d'una mescla dels altres colors. Són també notables els seus arguments a favor que la llum està composta de partícules (enlloc d'ones).
dijous, 15 de gener del 2009
ARC DE SANT MARTÍ
L'arc de Sant Martí, arc iris, arc del cel o iris és un fenomen òptic que consisteix en fer visibles, al cel, tots els colors de l'espectre de la llum (vermell, taronja, groc, verd, blau, violeta i morat) quan aquesta es refracta i reflecteix a les gotes d'aigua en suspensió en l'atmosfera.
La refracció es produeix en angles variables, però al voltant de 138º (una mica menys per la llum de color roig i una mica més per la de color violeta) i això fa possible que pugui ésser vista fàcilment, ja que si fos reflectida a un angle més gran, més petita seria la possibilitat d'apreciar-ho. Així, un reflex amb angle de 180º només podria ser apreciat si l'observador estigués en línia directa entre el sol i la gota d'aigua. El valor de 138º implica que l'arc de Sant Martí només pugui ser apreciat si l'observador està situat entre el Sol i les gotes d'aigua que reflecteixen la seva llum. Aquest angle de reflexió fou descobert per René Descartes el 1637.
A més, la mida de les gotes d'aigua fa que la refracció de la llum al travessar-les no sigui sempre igual, produint-se distorsions. La combinació de nombrosíssimes gotes d'aigua de mides diferents, en moviment continu, provoca una dispersió de la llum refractada en forma d'arc al cel.
Un raig de llum canvia de direcció tres vegades en travessar la gota d'aigua i formen la refracció visible que anomenem arc de Sant Martí (o arc primari), però si les reflexions són quatre (es dóna en determinats raigs de llum) es forma un altre arc (anomenat arc secundari) amb un angle de 130º. Aquest arc secundari és molt menys visible, de colors més difusos i situats en ordre invers a l'arc primari, o sigui amb la llum de color roig cap l'interior de l'arc.
Si les reflexions són cinc o sis, l'angle de reflexió ja és molt inferior i això fa que siguin invisibles per a l'observador.
Com més baixa és la situació del sol més gran es veu l'arc de Sant Martí. En les observacions fetes des de terra és improbable veure un arc de més de 180º, ja que la visió sempre restarà limitada per l'horitzó i el més normal es veure arcs d'uns 120º. Sembla que des d'una aeronau sí que seria possible veure arcs que formessin un cercle complet.
Aquest fenomen òptic cridà l'atenció dels homes des de l'antiguitat, donant-li les més diverses interpretacions. No és, però, fins al 1611 que es formula la Teoria Elemental (Antonius Demini), la qual serví de base a René Descartes per a les seves conclusions. Isaac Newton aportaria les seves troballes sobre la descomposició en colors de la llum blanca del Sol i als primes anys del segle XIX Thomas Young formulà ja la Teoria Completa.
OSIRIS
En la mitologia egípcia Osiris (o Usiris) era un dels déus més importants. Era un déu de la vida mort i resurrecció. Estava enterrat a la ciutat d'Abydos que ell n'era el patró.
Era el déu de l'inframon així com de la fertilitat i l'agricultura. Amb la seva muller i germana Isis fou el pare d'Horus. Beb era el seu fill primogènit. Tardanament se'l relacionaria amb Seker i Ptah per crear Ptah-Seker-Osiris i se l'identificaria amb Heryshaf.
Caçadors de Paraules és un programa de televisió que s'emet a TV3. Principalment parla sobre la llengua catalana, els seu ús als diversos llocs on es parla (Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, etc.) i les paraules que té.
Roger de Gràcia, el presentador d'aquest programa, ens mostra milers de paraules provinents de diferents llocs, però totes relacionades per la mateixa llengua.
El periodista entrevista des de gent jove fins a persones de més edat, passant per grans ciutats i també pels pobles més petits i amagats que ens deparen les paraules més estranyes i rebuscades que un es pot imaginar, en Roger aconsegueix, a través de programes entretinguts, difondre cultura i educació d'una manera divertida i enginyosa.
El cantant Quimi Portet col·labora al programa interpretant el paper de El Mestre, a qui el Roger de Gràcia acudeix al final de cada programa per tal que li resolgui els seus dubtes existencials sobre les paraules.
A partir d'aquest programa, s'ha fet el llibre homònim del programa amb la informació dels capítols del programa (ISBN 978-8496201-98-9).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
